Data: 3 d’abril de 2022

Ens apropem a la celebració de la Pasqua. La Quaresma va avançant, com també la vida, encara que la vida ho fa segons unes lleis físiques davant les quals no hi podem fer gaire, o ben poc.

La Quaresma en canvi forma part de la nostra vida com a cristians, és vida cristiana, és creixement en aquesta vida cristiana. Avançar per a nosaltres significa créixer, i això és gràcia, do de Déu,  encara que depèn  també en gran mesura de nosaltres mateixos, de la nostra resposta.

Com deien els antics sants pares la vida cristiana és remar a contracorrent, si no remes retrocedeixes. La Quaresma és també remar a contracorrent.

Potser un dels perills més grans dels cristians en aquests moments és el desànim. Desànim vol dir sense ànima, perdre l’ànima,  i equival a pessimisme, abatiment, apatia. Desànim vol dir deixar de remar.

Enmig de tantes desgràcies, de tanta confusió, de tant pecat que ens envolta acabem pensant que no hi ha res a fer, i per tant que tant se val! Perquè, què puc fer-hi jo? Aquest és un perill, una temptació que podem tenir tots. Aquesta és la temptació del desànim, de deixar de remar.

Però resulta que sí que podem fer-hi, que podem i hem de seguir remant encara que sigui a contracorrent. Així s’enforteix la nostra  capacitat de resistir el mal i les contrarietats. Però sobretot ens enforteix i fa créixer la nostra fe i l’esperança que són virtuts sobrenaturals, que no depenen de la nostra manera de ser ni de les circumstàncies que ens envolten sinó de Déu, encara que també de la nostra resposta i col·laboració.

La Quaresma és camí cap a la Pasqua, i si Déu vol hi arribarem. Però com hi arribarem? Vivint en un món a contracorrent el qui deixa de remar va enrere, se l’emporta la corrent. Si caminem, si remem contra corrent és perquè hem estat cridats a participar de la Pasqua de Jesús i això significa prendre la meva creu i seguir-lo. Significa remar a contracorrent.

La Quaresma és camí, preparació, entrenament. Remar significa també oració, almoina i dejuni com ens diu Jesús a  l’Evangeli. La pregària, l’almoina i el dejuni són el nostre entrenament i el nostre exercici quaresmal.

 

La pregària és obrir el cor a Déu, deixar que Ell ens parli, contemplar-lo especialment en la seva Paraula, en la Sagrada Escriptura. L’almoina és obrir el cor al germà, a Déu i als altres, sobretot al qui més ho necessita, a tots. I el dejuni vol dir negar-nos a nosaltres mateixos. Són tantes les coses de les que hauríem de dejunar! Només per dir-ne algunes potser fora bo dejunar una mica de la televisió, d’internet i de  les xarxes socials.

 

Jesús ens convida a pujar amb ell a Jerusalem  per participar amb Ell de la seva Pasqua. És una invitació d’amistat, com tot el que Ell ens  proposa, només ens demana que anem amb Ell. I a canvi ens ho dona tot.