Data: 11 d’abril de 2021
Vaig poder assistir a una interessant tertúlia, en la qual participaven especialistes de l’àmbit de la comunicació social i de la pedagogia. Es debatia la difícil i interessant qüestió de l’efecte que l’enorme poder mediàtic de les comunicacions digitals està produint en la política, en l’educació, en la psicologia de les persones. Lluny d’ignorar o de rebutjar el valor dels nous recursos, existia un acord clar: “Cal salvar l’ésser humà, el subjecte humà, en allò que té de persona lliure i responsable!”.
Aquest és un crit que se sent avui des de diferents àmbits de la cultura, amb el seu ressò en els pensadors més lúcids. Com sempre, aquests són minoria, però almenys són capaços de detectar el deteriorament de la persona humana, quan consent ser manipulada, explotada i enganyada: el sistema resultant de l’aliança de dos poders, l’econòmic – polític i la tecnologia més avançada. L’engany consisteix a donar la sensació a la persona de llibertat (individual) i capacitat de gaudi.
En la Resurrecció de Jesucrist, no només va ressuscitar Jesús de Natzaret, sinó també tota la humanitat. En Ell va ressuscitar tot el que és realment humà, val a dir, tot el que constitueix la dignitat de la persona humana, tal com va ser creada per Déu.
¿Van ressuscitar les noves tecnologies, l’Internet, les xarxes socials, la connectivitat superdesenvolupada, els robots, etc? Sí, també va ressuscitar tot això, en el sentit que és obra del treball humà, de la seva creativitat i enginy. L’ésser humà va ser creat capaç de perfeccionar fins a límits insospitats els seus instruments per a gestionar la seva vida.
El que no va poder ressuscitar en Jesucrist és gran part de l’ús que fem de tot això. Amb un poder tan extraordinari l’ésser humà es pot destruir a si mateix. De fet ho està fent.
Llavors la pregunta que tocaria respondre és aquesta: ¿Què entenem per autèntic ésser humà, allò que veiem en perill i que podem reconèixer ressuscitant en Jesucrist? Per a nosaltres l’ésser humà perfecte és el mateix Jesucrist. Amb Ell va ressuscitar la seva llibertat, la seva veritat, la seva dignitat, la seva paraula, el seu obrar, el seu amor. Diem “el seu” perquè no va ressuscitar qualsevol idea de llibertat, veritat, etc, sinó el que Ell va viure i va predicar: l’autèntic ésser humà.
Almenys hi ha dos grans obstacles perquè tots, com a persones humanes, ressuscitin amb Ell. En primer lloc, que Ell va viure tots aquests valors humans en referència al seu Pare Déu, vinculat fidel i amorosament a Ell. I l’ésser humà no vol vincular-se per fe i amor a cap déu: està convençut que és poderós i autosuficient (¿no ho demostra el mateix progrés humà?). En segon lloc, el Ressuscitat abans s’havia desprès per amor, fins de la seva pròpia vida, en la Creu. I l’ésser humà no vol ni sentir parlar de mort ni de Creu: el que vol és posseir, ser amo, assegurar-se l’existència, gaudir i aconseguir una màxima qualitat de vida.
La persona humana, lliure, responsable, conscient, creativa, solidària, treballadora, alegre, positiva, sincera… ja ha ressuscitat en Crist. El que falta és quelcom indispensable: que nosaltres estiguem amb Ell. Aquest és al camí per a salvar l’ésser humà.
