Data: 23 d’abril de 2023
Benvolgudes i benvolguts, els pobles són alguna cosa més que un grup humà lligat pels vincles d’una llei o una constitució, un pacte o un reglament. Si no fos així, serien aleshores natura morta, feixos de branques mortes lligades amb una corda. Els pobles són éssers vius. Tenen ànima. El lligam que els forma no és una pura coerció legal més o menys ben acceptada. Els estreny un afecte. Els dóna vida una saba d’amor. No són un feix de llenya. Són un arbre viu. De vegades els cau la fulla, però després reverdeixen i donen fruit.
Quin lligam social, quina saba vital ha mantingut viva Catalunya i l’ha feta renéixer quan semblava morta? Sense vincles jurídics, sense codis de dret públic, sense constitucions que la protegissin, ha hagut de viure a sol i serena molts segles. D’on ha tret la força per a no desintegrar-se? Doncs d’una afecció social, d’una voluntat fraternal, d’un amor. Els catalans s’han sentit germans. I la història ens diu que la fe cristiana els ha ajudat a sentir-se’n. Repasseu, per exemple, la història de la segona meitat del segle XIX —llavors que l’esperit del poble català tornà a revifar-se— i ho veureu.
Els catalans van trobar-se en una casa pairal amb mil anys d’història, que era un monestir de benedictins i un santuari de la Mare de Déu, Montserrat. Quan l’11 de setembre de 1881 els catalans es reunien al santuari per celebrar que la Mare de Déu de Montserrat fos proclamada patrona de Catalunya, estrenyien els llaços que els feien poble. El papa Lleó XIII els va dir en un missatge per a l’ocasió: «Catalans, en la muntanya de Montserrat i en la devota imatge que allí es venera, teniu la vostra mare.»
Molt més tard, acabada la guerra civil, es proposà la idea de construir un nou tron per a la Verge. L’abat Aureli M. Escarré liderà la idea de fer-ho mitjançant aportacions populars. Es connectà amb les parròquies, els patronats catòlics, les congregacions, els moviments religiosos, centres culturals, ordes religiosos… S’organitzaren xerrades, activitats de propaganda, fulletons… i es mobilitzaren milers de catalans. L’acte d’entronització, el dia 27 d’abril de 1947, fou un èxit. Hi participaren unes 90.000 persones. Milers de pelegrins, congregats a la plaça del monestir, amb la presència de tots els bisbes de Catalunya, invocaren amb fervor la protecció de la Moreneta i escoltaren la lectura de les invocacions de la Visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat del bisbe Torres i Bages. Es va cantar el Virolai, es proclamaren sermons adients i es llegiren missatges de molts catalans exiliats… Ara, d’aquesta efemèride se n’han complert 75 anys. D’aquí que al llarg de tot aquest any s’hagin programat diversos actes, tant al Santuari com a les diferents catedrals i, al mateix temps, es prepari un pelegrinatge a Roma, previst per al proper mes d’octubre, amb tots els bisbes de Catalunya.
Aquesta setmana celebrem Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat. Demanem a la Verge bruna que vinguin hores de pau i concòrdia per a la nostra terra, hores de treballar per a la reconstrucció de la pàtria, hores de sentir-nos germans, i no hores de divisió i de baralla.
Ben vostre,
