Data: 16 de març de 2025
A la nostra diòcesi tenim un sol seminarista. Això no significa que no tinguem vocacions; en tenim milers que ja estan fent un servei eclesial en la vida laical, consagrada o com a ministres ordenats. Junts volem despertar la consciència d’una cultura vocacional. La diòcesi no està adormida, està sembrant esperança. Després del Congrés de les Vocacions, continuem treballant per engegar un Servei Diocesà de Pastoral Vocacional. En lloc de maleir la foscor, encenem llums. Ens deixem il·luminar per l’Esperit i fem el que podem per suscitar vocacions entre tots els batejats. Perquè les vocacions que Déu vol i espera, les que esperem i necessitem, siguin també vocacions sacerdotals. Resem i treballem cada dia per les vocacions sacerdotals i pels seminaristes.
Com sant Josep, deixem que Déu ens parli a través dels nostres somnis. Què somien avui els joves per al seu futur? Nosaltres somiem que Déu suscitarà “fills de la promesa”. Des de la transversalitat, cuidarem la família i la vida, la transmissió de la fe, l’experiència de Déu, la pastoral amb joves, el testimoni de la caritat i de la santedat de la porta del costat. Avui felicitem el nostre valent seminarista i els seus companys. Tant de bo que l’any vinent, per aquestes dates, les llavors d’esperança comencin a donar fruit. I si hem d’esperar, esperarem; ja ho deia Joana Raspall: Podríem viure sense esperança? No! És l’esperança la que ens fa viure.
Tenim esperança en el Senyor i en el futur. Que el seu Esperit obri els cors d’alguns joves a l’estima i valoració de la bella vocació pastoral que constitueix el ministeri sacerdotal, una vida profundament humana per la donació al projecte de Déu per als homes i dones que avui habiten en els nostres pobles i ciutats.
Qui s’ocuparà de portar esperança al món i a les nostres comunitats? Qui ungirà, guarirà, santificarà, predicarà, guiarà i acompanyarà? Els estem esperant. Val la pena jugar-se la vida pel Senyor Jesús. Estiguem en Ell per donar fruit.
