Data: 16 de març de 2025
A prop de la festa de Sant Josep, el fidel custodi de Jesús i encarregat de la seva creixença humana, i dins la celebració joiosa de l’Any Jubilar de l’esperança, preguem avui per tots els seminaristes del món, els 6 de la nostra Diòcesi i tots els qui es preparen a l’Església per rebre un dia la gràcia del ministeri sacerdotal, en bé dels seus germans. Aquest curs 2024-2025 el nombre de seminaristes a Espanya ha tornat a superar el miler, després del descens produït des del curs 2021-2022. En concret, el total de seminaristes amb què compten les diòcesis espanyoles és de 1.036, davant dels 956 de l’any passat, segons les dades que va fer públiques la Subcomissió Episcopal per als Seminaris. Celebrem, doncs, amb acció de gràcies el Dia del Seminari per aquestes vides que es disposen a entregar-se del tot a Déu. Això mai no ens pot deixar indiferents com a catòlics. Són els “nostres” seminaristes, els que hauran d’assegurar la continuïtat eclesial evangelitzadora! Ells hauran de sembrar l’esperança en el nostre món.
La vida d’un sacerdot és un gran camí humà i espiritual, una vida molt plena i realitzada, perquè fa la voluntat de Déu enmig del món, i és un “altre Crist” a la terra, en multitud de situacions. Les vides apassionants dels sacerdots han de trobar continuadors. És la pregària confiada que brolla dels llavis de tots els cristians, perquè estem ben certs de la necessitat que tenim de sants i bons sacerdots, que donin tota la seva vida a Crist i així puguin ser instruments seus. Ells fan present el Crist entre nosaltres, el fonament de la nostra esperança que no defrauda (cf. Rm 5,5). Quant que devem als bons sacerdots que ens han ajudat i que hem conegut! I tots ells, abans, han estat seminaristes, s’han preparat llargament per rebre aquesta missió del Crist mateix, que els fa apòstols seus, predicadors del seu Regne, portadors del seu amor i germans de tothom. Precisament quan els temps són proclius a destacar les deficiències d’alguns membres del clergat, cal manifestar ben alt que la fidelitat dels preveres ha estat i és exemplar, que tants i tants capellans han donat generosament la seva vida i la continuen donant, perquè d’altres la trobin i coneguin Jesucrist i neixi l’esperança en les seves vides. Amb sacrificis personals i de les seves famílies, amb renúncies i perseverances mantingudes, amb pregària, fraternitat i entrega joiosa, amb tants sagraments que han regalat en nom de Crist… els sacerdots ens continuen ensenyant el camí de la fe, de l’esperança i de l’amor, que no passaran mai. Donem gràcies pels nostres bons sacerdots i per aquells que es preparen per rebre l’ordenació!
Enguany el lema d’aquesta diada “Sembradors d’esperança”, posa en relleu que el ministeri dels preveres consisteix a fer present i a regalar gratuïtament, pacientment, l’esperança que ve de Déu, que consola i repara les nostres ferides, que reconcilia els enemics i uneix les famílies i els pobles, que refà la nostra comunió amb Déu i amb l’Església, i ens urgeix que també tots els fidels siguem portadors d’esperança. En el camí de la Quaresma vers la Pasqua ens convé estimar i valorar fondament la gràcia del perdó i de l’Eucaristia que Crist ens dona a través dels sacerdots. Encomanem-ho a Sant Josep, que tan decisiu va ser per a la formació humana del Senyor i que com a patró de l’Església universal mai no deixarà d’intercedir pels seminaristes i per tots.
