Data: 30 de març de 2025
Quan un membre del Poble de Déu li recorda a un dels seus pastors que s’ha oblidat d’escriure o parlar d’algun tema important de la vida cristiana, es queda pensatiu o li entren sentiments de mala consciència per no haver presentat correctament i adequada el missatge que transmet l’Església per a tot l’orbe catòlic com un servei al món d’avui.
A mi em passa en algunes circumstàncies de la vida pastoral. En concret, en el tema de la defensa de la vida, des de la concepció fins a la mort natural, o en aquest mateix marc, mantenir una posició clara davant l’avortament o l’eutanàsia; també ressaltar el gran valor de les cures pal·liatives o l’acompanyament de les dones embarassades davant una decisió transcendental en les seves pròpies vides. O el maltractament de la dona en l’àmbit familiar o professional. En definitiva, tot allò que significa la defensa i la cura de la vida humana com el primer i gran regal que ens fa Déu a tots els éssers humans.
Per reduir en part aquesta primera apreciació recorro als escrits setmanals, ja publicats, de la meva dedicació pastoral a la nostra diòcesi amb la finalitat de comprovar la importància que he donat a aquest tema de forta repercussió a la nostra societat. Es calma el meu sentiment quan veig que han estat cinc comentaris, durant els mesos de març, destinats a sensibilitzar a la comunitat diocesana sobre la preocupació i la contundent resposta de l’Església respecte a la defensa de la vida humana malgrat la polèmica que produeix dins la societat o el consegüent rebuig que genera el seu plantejament. I, en concret, ho fa amb motiu de la festa de l’Anunciació del Senyor, el dia 25 de març. En tots els meus comentaris em faig eco del missatge que els bisbes de la Comissió Episcopal per a la Família i la Defensa de la Vida de la Conferència dirigeixen a tot el poble de Déu. El d’enguany fa referència al missatge del Papa sobre el Jubileu que ha convocat i introdueix el terme “esperança” com a substrat doctrinal d’aquesta celebració jubilar. El citat missatge porta per títol: “Abraçant la vida, construïm esperança”.
Reconec que la polarització d’idees i sentiments en què viu la nostra societat no permet un cert assossegament en la manifestació de les pròpies conviccions sense ser acusat de mantenir postures properes a una determinada visió política. La temptació és molt clara: el silenci per no molestar als qui defensen la posició contrària. Avui, sense renunciar a les nostres profundes conviccions, seguirem la línia, ressaltant la problemàtica actual i sense buscar desqualificacions, que marca el Papa en la butlla de convocatòria, i recull la Comissió, quan assenyala que un dels signes d’esperança consisteix en “tenir una visió de la vida plena d’entusiasme per compartir amb els altres”, quan incideix en la falta de garanties laborals i tuteles socials adequades davant la recerca única de beneficis més que per tenir cura de les relacions, quan recorda la quantitat immensa d’avortaments que es produeixen a Espanya (només l’any 2023, 103.097), quan es demana impulsar polítiques públiques que no només protegeixin les famílies, sinó que també afavoreixin un entorn econòmic i social propici per a que els joves puguin formar-les amb estabilitat. Això inclou assegurar llocs de treball dignes i estables, un salari just, un habitatge adequat i oferir incentius que facin dissuadir d’haver de migrar. Per la resta, és fonamental revaloritzar la maternitat, reconeixent-la no només com un acte biològic, sinó com una verdadera vocació que ha de rebre suport i ser celebrada. És terrible que per algú això suposi una teoria del passat més fosc.
Són molts aspectes concomitants d’aquest tema que ens ocupa i preocupa, arribant també als últims moments de la vida humana. No oblidem mai en quin costat ens situem.
