Data: 20 d’octubre de 2024
Últimament, ens trobem sovint amb massa atacs i burles contra imatges i festes dels catòlics, amb la consegüent divisió d’opinions davant d’aquests fets: uns els atribueixen només a l’humor i altres hi presenten denúncies; uns els fonamenten en la llibertat d’expressió i altres se senten agredits a causa de les seves creences o de la seva fe. Nosaltres també volem expressar una ràpida i curta valoració en aquesta pàgina del FULL dominical que es dirigeix a les comunitats catòliques i que és llegida per molta altra gent a través de la premsa escrita. És una pàgina informativa que a vegades esdevé valorativa sobre algunes qüestions de la societat i de la mateixa Església. Aquesta opinió ha de ser coherent amb l’evangeli, que sempre busca el respecte cap a tothom i és la garantia en la defensa de la dignitat de la persona; i fa encara un pas més assenyalant el gran camí de l’amor entre els éssers humans i del perdó davant dels abusos comesos. Si acomplim això en la vida de cada dia, evitarem la venjança i el ressentiment, l’odi i l’enfrontament, l’exclusió i el maltractament.
Volem fer, en primer lloc, una afirmació general: la persona acumula idees i sentiments. Les primeres s’expressen amb arguments i els segons amb la passió generada per l’estima a les conviccions professades i viscudes. Deixarem de banda ara els arguments i ens centrarem en el sentir o experimentar sensacions produïdes per causes externes. No hi ha cap mena de dubte que l’ésser humà no pot prescindir dels sentiments. D’entre algunes llistes que n’existeixen us en recordo una de molt elemental i fàcil de reconèixer: la por, l’amor, la tristesa, l’alegria i la ràbia. Tots són sentiments que cadascun de nosaltres ha experimentat alguna vegada. També existeix el sentiment religiós, que es basa en la consideració que hi ha una cosa més gran que un mateix, alguna cosa més en l’ésser humà que l’experiència sensorial. Cal acceptar-lo amb la radical llibertat que se li suposa a tota persona en acollir la fe com a element que envaeix la seva existència. Aquí s’hi troba Déu revelat en la persona del seu fill Jesucrist que ens ofereix una visió nova i una experiència radical en els principis vitals que fonamenten les seves opcions. Sense caure en falsos sentimentalismes, com s’esdevindria quan oblidem o buidem de contingut la creu de Crist. Ho expressava amb força el recordat sant Joan Pau II i ho recordava en una recent entrevista el bisbe noruec Erik Varden: la tasca de l’Església és exposar el misteri de la creu de manera que aparegui realment com la victòria de l’Amor sobre l’odi, de la vida sobre la mort. Ben trobat i ben escrit.
En segon lloc, a conseqüència del que hem dit abans, volem lamentar les repetides ofenses, els continuats insults i burles als sentiments religiosos i, encara més, a les vivències cristianes de milions de persones. I això es produeix en el nostre món desenvolupat que predica la llibertat, la dignitat, el respecte cap a tothom. També cap als creients? S’utilitza la llibertat d’expressió com a excusa per ofendre el proïsme i ens sorprèn quan, davant l’escàndol o la profusió de queixes, hi ha una aparent rectificació afirmant que no es pretenia ofendre ningú. Com si també fossin amos dels sentiments i vivències alienes. Tenim dret al lament per les ferides que provoca aquesta incomprensió i burla continuada davant el que considerem com el fonament del nostre viure? La nostra resposta no pot estar al seu mateix nivell i callant eliminem la posterior publicitat, però s’ha d’entendre que ens sap greu no ser tractats com a persones adultes que han contribuït amb la seva fe a construir un món més just i més solidari. Sense cap mena de vergonya, amb valentia, però respectant tots aquells que pensen i viuen de manera diferent a la nostra.
