Data: 25 de setembre de 2022
Aquell pas dels Exercicis de sant Ignasi que anomenem “Sentir l’Església” és presentat per alguns directors aprofitant les possibilitats que forneix el passatge de l’Evangeli de sant Joan de la pesca miraculosa en el llac Tiberíades i l’esmorzar amb Jesús a la platja (Jn 21,1-14).
L’aparició va ser d’aquesta manera: Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, Natanael, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els diu: –Me’n vaig a pescar. Els altres li diuen: –Nosaltres també venim amb tu. Sortiren, doncs, i pujaren a la barca, però aquella nit no van pescar res. Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà vora el llac, però els deixebles no s’adonaven que fos ell. Llavors Jesús els digué: –Nois, no teniu res per a menjar? Li respongueren: –No. Ell els digué: –Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix. Així ho van fer i ja no la podien estirar de tants peixos com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: –És el Senyor. Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es posà el vestit i es llançà a l’aigua. Els altres deixebles, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos. Quan baixaren a terra, veieren pa i unes brases amb peix coent-s’hi. Jesús els diu:–Porteu peixos dels que acabeu de pescar. Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es va esquinçar. Jesús els digué: –Veniu a menjar. Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era, perquè sabien que era el Senyor. Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix´.
Potser la lectura orant d’aquesta escena evangèlica ens ajuda a “sentir la Diòcesi”.
1) El grup de deixebles saben i han vist que Jesús és viu. Però els manca una cosa essencial. És de nit, estan junts, però inactius, i les seves iniciatives resulten estèrils.
2) Un suggeriment de Pere és secundat pels altres. Una decisió a cegues, sense un càlcul cert.
3) Jesús es presenta com un qualsevol que demana alguna cosa per a menjar. Però la seva paraula i l’obediència dels deixebles fan eficaç el treball: l’origen i el motiu de tota acció eclesial no pot ser cap altre que el seu mandat.
4) El primer a reconèixer Jesús és el deixeble estimat. L’amor i la fe desvetllen els ulls per a descobrir la seva presència entre nosaltres.
5) El primer a llançar-se a buscar Jesús és Pere, potser conscient que amb ell hi va tota l’Església. L’amor estimula la trobada i la proximitat.
6) Un gran nombre de peixos i, tot i ser molts, no es va trencar la xarxa. Perquè el do de Jesús sempre és sobreabundant i la diversitat, que neix de Crist, no trenca la unitat.
7) Jesús ha preparat l’esmorzar per als seus deixebles. La comunió és do diví. Ell és l’agent indispensable. Encara que Jesús demanà que hi afegeixin alguns peixos que els deixebles havien pescat. Sempre desitja que hi posem de la nostra part (que també és do seu).
8) “Veniu, mengeu”, com convidats al banquet de la Saviesa i a l’àpat del temps messiànic… És Ell qui s’acosta a cadascú i reparteix.
A la Diòcesi no ens reuneix ni la carn ni la sang, ni l’interès, ni la cultura: ens reuneix la fe que és do de Déu. En l’Eucaristia sentim l’Església, ens trobem i ens reconeixem en la comunió de Crist Ressuscitat.
