Data: 4 de desembre de 2022
Estimats germans:
La primera carta de Pere està dirigida a uns cristians que viuen a la diàspora, a les províncies de l’Àsia Menor (l’actual Turquia). En aquesta carta s’intueix un clima tens d’hostilitat cap a ells i fins i tot de violència, encara que sense arribar a la persecució expressa que va tenir lloc més tard. La carta parla de “patiments” i amb aquest terme es refereix a les experiències negatives de desconfiança, sospita, odi i agressió que suporten els cristians pel sol fet de ser-ho. En aquest context, l’autor de la carta explica a la comunitat cristiana com han de viure aquesta situació.
El primer que diu és que han de tenir cura de la comunió entre ells, donant testimoni d’amor. En diverses ocasions la carta insisteix en la importància que hi hagi un amor sincer entre els membres de la comunitat: “estimeu-vos els uns als altres intensament i amb un cor net” (1,22); “estimeu els germans, sigueu misericordiosos i humils” (4,8). L´amor apareix així com el signe distintiu de la comunitat cristiana, que contrasta amb la conducta individualista pròpia dels no creients. És un amor, a més, que condueix a posar-se “al servei dels altres, cadascú segons els dons que ha rebut” (4,10).
La segona manera de fer front a una situació hostil a la fe és fer contínuament el bé. Enfront de les calúmnies que es puguin produir, la carta insisteix que han de mantenir un comportament exemplar. És preferible fins i tot patir per haver fet el bé que obrar el mal: “Si esteu apassionats per fer el bé, qui us podrà fer cap mal? Més encara, si heu de sofrir pel fet de ser justos, feliços de vosaltres!” (3, 13-14). El cristià també ha de renunciar a la revenja: “no torneu mal per mal, ni injúria per injúria; ben al contrari, beneïu” (3, 9). Així va obrar Crist en la seva passió que “Quan l’insultaven, no tornava l’insult: quan el turmentaven, no responia amb amenaces” (2, 23). El cristià és cridat a respondre al mal amb una benedicció.
Finalment, l’autor de la carta demana als cristians que estiguin sempre preparats per donar una resposta a tothom qui els demani la raó de la seva esperança (cf. 3, 15). El creient no ha de deixar-se atemorir per les crítiques ni amagar la seva fe, sinó donar resposta amb claredat i sinceritat a tothom qui ho pregunta. El text de la carta convida a oferir una reflexió racional, un “logos”, una explicació de la fe, de manera que el testimoniatge de vida vagi acompanyat amb una paraula de vida. En certa manera, els altres tenen dret a saber què és el que dona sentit a la nostra vida i ens omple d’esperança.
Crec que aquestes paraules de la carta de Pere valen per a nosaltres, perquè nosaltres també hem de viure l’Evangeli en condicions que moltes vegades són desfavorables. La resposta cristiana ha de ser la mateixa: viure estimant, mantenir una conducta pacífica i estar disposats a explicar la nostra fe a qui ens pregunti per ella. Tant de bo els cristians del segle XXI siguem capaços d’assumir aquestes actituds i ser testimonis de l’esperança!
