Data: 29 de maig de 2022
Benvolguts i benvolgudes, avui celebrem la partença del Senyor al cel, un fet que l’evangelista sant Lluc narra dues vegades, a l’evangeli i al principi del llibre dels Fets. L’Ascensió, doncs, fa de nexe entre la figura de Jesús, les seves obres i les seves paraules i la comunitat cristiana, nascuda per la força de la Pasqua i cridada a seguir les petjades del Mestre. Però, abans d’ascendir al cel, Jesús ressuscitat es retroba amb els seus deixebles, com ho venia fent al llarg d’aquest temps pasqual, aquesta vegada amb la intenció d’acomiadar-se’n. Les darreres paraules que els adreça és que restin a Jerusalem fins que els sigui enviat l’Esperit, sense el qual no podran ser els seus testimonis. Cal, doncs, un temps d’espera per a preparar-se per a la gran missió.
En aquest temps d’espera, els deixebles hauran de tornar a aprendre una lliçó que Jesús ja els havia explicat a la muntanya de la transfiguració. Allà, davant la glòria de Crist que es revelava en el núvol, volien fer tres tendes, és a dir, desitjaven romandre en el benestar espiritual que la llum potent de la comprensió divina els permetia de tenir. I tanmateix el convit que van rebre fou baixar de la muntanya i encaminar-se a Jerusalem, ciutat símbol de la passió i de la creu com a signes de donació absoluta i d’autèntica revelació de Déu, realitats aparentment contradictòries que ells han de descobrir com cares d’una mateixa moneda.
Avui de nou resten mirant el cel, com embadalits per la gloriosa partença del Senyor en el núvol. No passa ni un instant, però, que dos àngels els recordin que han d’esdevenir testimonis. I és que tota revelació de Déu porta implícita una missió. Ara cal que deixin enrere qualsevol nostàlgia, qualsevol desig de restar amb el Mestre com fins aleshores, per tal de mostrar Jesús en el seu cos, en els seus gestos, en les seves accions, en les seves paraules. No es tracta només que el recordin o que diguin de memòria allò que han vist, sinó que siguin Ell.
La primera comunitat cristiana va fer aquest servei amb serietat, llibertat, creativitat i molta joia. Que bé que van saber transmetre el missatge de Jesús adaptant-se a la cultura i a les circumstàncies que anaven sorgint! Ancorar-se en el passat, voler copiar el Mestre, instal·lar-se en una interpretació rígida i tancada, no hauria significat sinó estancar la gràcia de Déu i defraudar molts homes i dones desitjosos de la seva bona nova.
Avui celebrem la Jornada mundial de les comunicacions socials. El papa Francesc ens demana «escoltar amb l’oïda del cor» per no quedar-nos només amb la música de les paraules i així captar la profunditat del missatge del Senyor. Aleshores podrem arribar a «una bona comunicació» amb Ell i amb els altres. Està clar que per això haurem de conèixer el Mestre i endinsar-nos en les Escriptures per a saber quina és la seva mentalitat i el seu criteri. Fidelitat a la seva llum i creativitat per actualitzar-la seran les claus de la nostra missió evangelitzadora.
Ben vostre,
