Data: 11 de juny de 2023
Estimats diocesans,
Quan pensem i parlem de Déu no podem oblidar mai que Ell, justament perquè és Déu, es presenta sempre davant nostre com a misteri. “A Déu ningú no l’ha vist mai”, diu l’evangelista (Jn 1, 18). Ell sempre és en ell mateix l’Incognoscible, l’Invisible, l’Inefable. Sant Agustí deia amb raó: “Si ho comprens, és que no és Déu” (Si comprehendis, non est Deus). Si pensem que amb la nostra intel·ligència podem abastar Déu, fitar el seu misteri com amb una tanca o un mur es pot delimitar un camp, aquest Déu així “comprès”, així aferrat, ha deixat de ser Déu. Déu sempre està per sobre del que puguem pensar o dir d’Ell.
La gran temptació del creient és classificar Déu, tancar-lo en els seus esquemes, projectar-hi les pròpies mancances o desitjos frustrats. Però Déu és llibertat sobirana i desborda tota previsió. De vegades exigim a Déu conèixer els motius exactes pels quals actua en la nostra vida o en el nostre món (sobretot quan es presenta la contradicció i el patiment). Però no podem oblidar que Déu, en la seva llibertat i amor, és sorprenent i sempre inabastable. Els seus pensaments no són els nostres ni els seus camins són els nostres camins (cf. Is 55,8). Deia amb raó Kierkegaard, un pensador protestant: “El Déu que es pot assenyalar amb un dit és un ídol”. Si el podem assenyalar, és que ha deixat de ser Déu, perquè Ell està sempre més enllà de totes les representacions que ens en puguem fer.
Aleshores, què podem fer nosaltres davant d’un Déu així? El primer és pregar demanant-li que ens reveli el misteri. Són molts els salms que ens ensenyen a pregar demanant al Senyor que ens mostri la llum del seu rostre; amb el salmista podem dir: “No m’amagueu la mirada, Senyor, vos que sou el meu ajut” (Sl 27, 9). En segon lloc, hem de deixar que la Paraula de Déu corregeixi constantment la imatge que ens fem d’Ell. Jesucrist ens ha mostrat l’autèntic rostre de Déu. Acollir la seva Paraula ens dona la garantia de poder estar en la veritat. Finalment, hem de pensar que el camí de creixement en el coneixement de Déu no s’acaba en aquesta vida i que, com més aprofundim en Déu, més ens adonem que Ell està sempre més enllà de les nostres imatges sensibles i de les nostres determinacions conceptuals. Déu és profunditat infinita i unes criatures com nosaltres només podem entreveure una espurna del seu misteri.
