Data: 3 de novembre de 2024
Estimats diocesans, amics i amigues:
Deia sant Joan Bosco que «l’alegria és la criatura més bella que va sortir de les mans de Déu després de l’amor». Una virtut, assegurava el fundador dels Salesians, que al costat de l’estudi i la pietat, «és el millor programa per a fer-te feliç i que més beneficiarà la teva ànima». Aquestes paraules del sant de la joventut, amic i mestre dels joves, ens deixen un missatge clar i determinant: l’objectiu de la santedat és fer-nos veritablement i completa com Crist, perquè la seva alegria sigui també la nostra i la nostra joia sigui completa (cf. Jn 15, 11). Només així, essent semblants a Ell, lliurant la pròpia vida en cada trobada, podrem estimar-nos els uns als altres a la mesura del seu amor (cf. Jn 15, 12).
La festa de Tots Sants i la dels Fidels Difunts que acabem de celebrar ens recorden, en el cor d’aquest camí sinodal que estem recorrent junts, la nostra crida a la santedat. Déu no pronuncia el nostre nom per un desig exclusivament moralista o doctrinal, sinó que es fixa en la nostra mirada, en el nostre esperit i en les nostres mans perquè –per Ell i per a Ell– responguem a una necessitat espiritual que transforma totalment la vida.
La crida a la santedat és exclusiva per a cadascú de nosaltres i ens deixa en l’ànima un pòsit inusitat de compassió, gràcies a l’eterna confiança que el Senyor diposita en nosaltres. Mentre que els sants que ja han arribat a la presència de Déu «mantenen amb nosaltres llaços d’amor i comunió», tal com assenyala el Papa Francesc en la seva exhortació apostòlica Gaudete et exsultate, l’Esperit Sant vessa santedat a mans plenes en el poble fidel de Déu que camina cap a la Terra Promesa. Em refereixo als “sants de la porta del costat”, aquells que viuen la seva fe enmig del món essent, com apunta el Sant Pare, «reflex de la presència de Déu» en les coses senzilles de cada dia.
La nostra diòcesi de Tortosa és terra de sants, és el bressol d’homes i dones que han estat veritables herois i heroïnes en l’exercici de les virtuts, lliurant la pròpia vida en el martiri. Penso en Sant Salvador d’Horta, germà profés de l’orde franciscà; en Sant Francesc Gil de Federich, missioner dominic a Filipines i Vietnam; en Sant Pere Màrtir Sans i Jordà, bisbe de l’Orde de Predicadors; en Santa María Rosa Molas i Vallvé, fundadora de la congregació de Ntra. Sra. de la Consolació; en Sant Enric d’Ossó i Cervelló, fundador de la Companyia de Santa Teresa de Jesús; en el beat Jacint Orfanell; en el beat Manuel Domingo i Sol, fundador de la Germandat de Sacerdots Operaris diocesans; així com en tants d’altres.
El seu testimoni ha d’encoratjar en nosaltres el desig d’estimar Déu en cadascuna de les persones que trobem en el camí. El Senyor ens diu amics (cf. Jn 15, 15) perquè siguem Església que estima i serveix sense mesura, de tal manera que, quan els altres ens mirin, només puguin dir: porten el rostre de la santedat gravat en la seva mirada.
