Data: 13 d’octubre de 2024
Durant aquest mes d’octubre té lloc a Roma, sota la presidència del sant pare Francesc, la XVI Assemblea Ordinària del Sínode de Bisbes. De fet, per voluntat del Papa, l’assemblea sinodal té lloc en dues sessions, la de l’octubre de l’any passat i la d’aquest. Són cosa pròpia d’aquesta assemblea no sols les dues sessions, sinó, sobretot, la participació de membres no episcopals amb dret a vot: preveres, religiosos i laics. El tema d’aquest esdeveniment és la sinodalitat, amb tres concrecions: comunió, participació i missió. I la dinàmica pròpia ha anat més enllà de l’aula on es reuneixen els participants del Sínode, perquè s’ha estès a les Església locals d’arreu del món catòlic, les quals han promogut la participació arreu del seu territori. Per la nostra part, hi hem pres part des del procés del nostre Sínode per l’esperança i des dels àmbits de comunió que ens pertanyen.
El tema de la sinodalitat s’està obrint camí arreu de l’Església. Hem pres consciència, cada vegada més, de la importància de caminar junts, des de la participació, oberta a la comunió, per a llançar-nos a la missió. L’experiència dels grups sinodals en el procés del Sínode Diocesà ens ha ajudat a entendre quina ha de ser la dinàmica per a prendre decisions en els diferent àmbits de la nostra realitat eclesial. Hem après a gaudir de la bellesa de la Paraula, quan és acollida en comunitat. La riquesa de les aportacions en la dinàmica de la conversa en l’Esperit és una descoberta a aprofundir i difondre. L’escolta mútua en el diàleg és expressió de caritat i de reconeixement que l’Esperit parla també en el nostre germà. La recerca de la voluntat de Déu, en el discerniment, ens fa anar més enllà de les nostres opcions personals i grupals, a fi de descobrir horitzons nous que solament el Senyor, pel seu Esperit, pot descloure entre nosaltres.
Hem de tenir present que els decrets sinodals del Sínode per l’esperança ens urgeixen a enfortir, en les nostres realitats de comunió i participació per a la missió, la dinàmica sinodal, a fi de revitalitzar les nostres comunitats (43). Tant de bo que en la nostra Església diocesana no perdem aquesta oportunitat que ens obre l’Esperit en aquest moment eclesial intens que ens convida a viure el Sant Pare. Viure el que som i abocar-nos a la missió és el gran repte que tenim com a Església en aquests moments d’increença, en què molts coetanis nostres encara no han trobat el sentit profund de la seva existència.
