Data: 1 de setembre de 2024
Benvolgudes i benvolguts,«Espera i actua amb la creació» és el lema de la Jornada de pregària per la cura de la creació que se celebra aquest diumenge. En el seu missatge per a aquest dia, el papa Francesc ens fa una crida a l’esperança. I afegeix: «L’esperança és la possibilitat de mantenir-se ferms enmig de les adversitats, de no desanimar-se en el temps de les tribulacions o davant de la barbàrie humana.» Com afirma sant Pau, «tot l’univers creat gemega i sofreix dolors de part» a causa de l’home que l’ha sotmès a «l’esclavatge de la corrupció» (Rm 8,21-22). Veiem els estralls que la humanitat ha causat i continua causant a la creació, especialment en la part d’ella que té més capacitat per a explotar-li els recursos.
Hi ha d’haver lloc per a la reflexió que prové del substrat espiritual de la societat que recull segles i segles de saviesa i d’experiència. Per això, com afirma el mateix Papa, és la fe cristiana, juntament amb les altres religions, les que estan cridades fins i tot a liderar —per molt estranya que sembli la proposta— aquesta renovació social. Perquè entre les religions és possible un camí de pau i el punt de partença ha de ser sempre la mirada de Déu. Per aquest motiu, davant aquesta Jornada, m’atreveixo a oferir sis propostes que, en gran part, esdevenen compromisos ineludibles:
- En primer lloc, restablir la confiança entre nosaltres. Creure realment que socialment, políticament i econòmicament la humanitat ha de treballar en un projecte comú. No podem tornar a establir fronteres, separacions i muralles, quan precisament la pandèmia ens va fer adonar que aquestes esdevenien completament artificials.
- No podem oblidar el nostre compromís de justícia amb els països més pobres, especialment del sud global. El tracte que Europa dispensi als immigrats i a la població d’altres continents, «constitueix la pedra de toc per a comprovar si continua sent cristiana» (Card. Hollerich).
- Hem de replantejar-nos el model de globalització i de consum. No sols consumim desmesuradament, sinó que consumim productes que venen de massa lluny. Aquests són aparentment més barats perquè ni paguem de manera justa en origen ni repercutim les despeses ecològiques del transport.
- Donat que el creixement econòmic en si mateix esdevé incompatible amb la conservació de la biodiversitat i, per tant, del nostre planeta en si mateix, hauríem de proposar de substituir el producte interior brut per altres indicadors que incloguin paràmetres com ara el benestar i el medi ambient.
- Hem d’incidir més en una sanitat de qualitat i en la investigació en qüestions clau. Convé elaborar protocols d’actuació per a altres possibles pandèmies i catàstrofes. Hem anat trencant el cicle natural de la solidaritat generacional. Aquest trencament ha comportat, en ocasions, confinar en geriàtrics la nostra gent gran, després d’haver-la espremut.
- Convé fer una crida, principalment als joves empresaris, i dir-los que, sobretot, si volem un futur sostenible per a la nostra societat, convé innovar en empreses —ja siguin d’oci o del món de la indústria— que vetllin per un desenvolupament sostenible i respectuós amb el territori.
Ben vostre,
