Data: 24 de novembre de 2024
La reialesa de Crist no és d’aquest món. Participem del seu regne no pas per un dret de naixement, ni per una imposició. Al Regne de Déu ens hi adherim per la fe, tot practicant la caritat i vivint en l’esperança. Aquest diumenge, solemnitat de Crist Rei i amb el qual finalitza l’any litúrgic, l’Església celebra la XXXIX Jornada Mundial de la Joventut recordant una cita del profeta Isaïes que ens diu: «Els qui esperen en el Senyor caminen sense cansar-se» (cf. Is 40,31). Caminar cap al Regne és la tasca del cristià, una tasca que hem de complir amb joia i mai com una imposició.
El papa Francesc, en el seu missatge per a aquesta jornada, recorda als joves –ens recorda a tots– que «la nostra vida és una peregrinació, un viatge que ens impulsa més enllà de nosaltres mateixos, un camí a la recerca de la felicitat; i la vida cristiana, en particular, és una peregrinació cap a Déu, la nostra salvació i plenitud de tot bé». I amb Déu hi ha la salvació, que és el Regne. La paraula «regne» aplicada a Déu pot ser considerada sovint, avui, políticament incorrecta. És cert que si parlem de Crist com a rei ens venen al cap tot seguit els reis d’aquest món i, qui diu reis, pot dir qualsevol dirigent o governant. I aquests reis mundans a vegades susciten de tot menys esperança. Pocs joves –pocs de nosaltres, a hores d’ara– esperem res dels reialmes d’aquest món, i encara menys creiem que mereixin l’esforç de caminar cap a ells sense defallir.
Quan Pilat preguntà a Jesús si era rei, aquest li respongué amb una altra pregunta: si allò que deia venia d’ell o li havien dit d’altres. Predicar el Regne, fer saber als altres que aquesta reialesa de Crist és tota una altra cosa, és tasca nostra. El Regne no encaixa bé amb cap ideologia, ja que les ideologies són fugisseres i sempre limitades en el temps i en el contingut. Això, els joves ho saben molt bé, i ells són els primers i privilegiats transmissors del Regne, els primers evangelitzadors, els que estan vivint la fe a peu de carrer.
Ens parla el papa Francesc de com el Regne de Deu ens espera amb els braços oberts amb una imatge ben gràfica: «En arribar a la basílica de Sant Pere, a Roma, es travessa la plaça que està envoltada per la columnata dissenyada pel famós arquitecte i escultor Gian Lorenzo Bernini. La columnata, en el seu conjunt, té la forma d’una gran abraçada: són els dos braços oberts de l’Església, la nostra mare, que acull tots els seus fills». Així és el Regne de Déu, aquest del qual Crist és el rei: uns braços oberts per acollir-nos a tots els que hi caminem sense defallir, moguts per l’esperança que ens dona la fe en el Senyor.
