Data: 9 de març de 2025

El Concili Vaticà II subratlla dues carac­terístiques principals d’aquest temps de Quaresma que tot just encetem: el caràcter baptismal i el caràcter peni­tencial. Dos aspectes íntimament units i relacionats l’un amb l’altre. La Qua­resma està molt marcada per la preparació dels ca­tecúmens pel baptisme, que té en la Vetlla Pasqual la seva culminació, quan recordem el misteri central de la nostra fe, quan aquell cos que va ser mort a la creu, fou retornat per l’Esperit a la vida.

Aquest camí quaresmal el vivim de manera comuni­tària, en comunió eclesial; cada comunitat parroquial o religiosa en comunió amb la comunitat que totes elles formen, que és l’Església particular i totes les esglésies particulars unides pel vincle de la caritat formant l’Església universal. És aquest un temps de conversió que culmina amb la renovació de les pro­meses baptismals en la nit santa de la Pasqua per als ja batejats i en la recepció dels tres sagraments d’iniciació: baptis­me, confirmació i Eucaristia, per als catecúmens. Per a una part de l’Es­glésia diocesana de Girona aques­ta Quaresma és, doncs, un temps doblement privilegiat perquè unim al nostre propi camí cap a la Pasqua el dels catecúmens a qui el Se­nyor bondadós i recte vol mostrar i ensenyar el bon camí i encaminar-los cap a Ell.

Al llarg d’aquest camí el catecúmens aprofundeixen en la Paraula, en la doctrina, en la pregària; tot plegat expressat pels diferents ritus, perquè la fe s’expres­sa en l’Església per mitjà de la litúrgia com a eina fonamental. Ho fan en comunitat, perquè la fe és per ser viscuda en comunió amb tot el poble de Déu, amb tota l’Església. Però fonamentalment aquest camí és personal i l’han de viure interiorment amb força, conscients del compromís que volen adquirir. És un camí que culmina amb aquell baptisme per l’aigua i per l’Esperit, que ens ve per Jesucrist, mort i ressuscitat.

En una societat que qualifiquem sovint com a allu­nyada de Déu, indiferent a la transcendència, cada any un bon grup de nois i noies, de joves i d’adults, truca a la porta d’una o altra parròquia i manifesta la seva voluntat d’incorporar-se a l’Església de Crist. El Senyor continua cridant, l’home se segueix pre­guntant sobre la seva dimensió espiritual i Déu se segueix fent trobadís quan ens planteja la pregunta clau que Jesús feia als seus apòstols: «I vosaltres, qui dieu que soc?» (Mt 16,15).

Els catecúmens són una joia per a l’Església i per a nosaltres que ja en formem part, una crida a viure la nostre fe amb fidelitat, amor i esperança.