Data: 24 d’abril de 2022
Aquest segon diumenge de Pasqua l’Església ens convida a llegir un episodi preciós de l’Evangeli de Joan. Aquest relat ens ajudarà a mantenir viva la nostra fe i a omplir la nostra vida de la joia que Jesús ressuscitat ens ofereix.
Es fa de nit a Jerusalem. Jesús ha mort a la creu. Els deixebles estan reunits en una casa que té les portes ben tancades. El dolor i la por han tancat també el cor dels seguidors de Jesús.
Tot sembla perdut. No obstant això, de sobte, passa una cosa meravellosa. Jesús es presenta enmig de la comunitat. En veure’l, els deixebles es commocionen. Després de la por i de la sorpresa inicial, recuperen la pau i se senten perdonats per Déu. Les seves pors s’esvaeixen i se senten envaïts per una alegria immensa.
Tot seguit, Jesús exhala el seu alè sobre els deixebles. És l’Esperit Sant. L’Esperit de Jesús transforma els primers deixebles en una comunitat viva, que serà capaç de portar l’esperança i el consol a tothom. També a nosaltres, la trobada amb Jesús ressuscitat ens converteix en testimonis de la pau, del perdó i de la joia del Regne de Déu. Deixem que l’Esperit Sant renovi els nostres cors amb la seva força creadora.
La segona part d´aquest bell passatge de l´Evangeli de Joan ens mostra el camí de fe d´un dels dotze apòstols: sant Tomàs. Tomàs no hi era present i no creu en el testimoni dels seus companys. Té dubtes i necessita més proves. Al cap de vuit dies, el diumenge següent, el Senyor ressuscitat torna. Jesús mostra a Tomàs les ferides de la seva Passió i el convida a posar-hi el dit. Tomàs no arriba a tocar Jesús. Recupera la fe quan sent que el Senyor l’estima. Torna a creure quan Jesús el convida a confiar novament en ell i li diu: «No siguis incrèdul, sigues creient.» (Jn 20,27).
També nosaltres podem ser com Tomàs. Ens costa trobar Jesús a la nostra vida de cada dia i sovint dubtem del testimoni dels nostres germans. Però Jesús continua trucant a la porta del nostre cor i ens diu que no tinguem por, només fe. I és que només serem feliços de veritat quan nosaltres l’estimem encara que no l’hàgim vist, i ara, sense veure’l, creiem en ell (cf. 1Pe 1,8). Serà en aquell moment quan, encara enmig dels nostres dubtes, podrem dir com Tomàs: «Senyor meu i Déu meu!» (Jn 20,28).
Segons l’evangelista Joan, Jesús ressuscitat es va presentar davant dels deixebles dues vegades en vuit dies, totes dues en diumenge. Una dada significativa, perquè també el diumenge Jesús es fa present, després de més de dos mil anys, a l’eucaristia dominical. L’eucaristia és el memorial de la mort i la resurrecció de Jesús. Ell ens espera cada diumenge i en cada Eucaristia, trobem-nos amb ell! Deixem que Ell es trobi amb nosaltres!
Benvolguts germans i germanes, Tomàs va reconèixer Jesús quan va veure les ferides de la Passió. Que l’evangeli que hem llegit aquest diumenge ens ajudi a reconèixer Jesús en els crucificats del nostre món.
