Data. 25 de juliol de 2021
Els éssers humans i les nostres organitzacions acostumem a descriure i revisar els aspectes positius i negatius de totes les activitats que programem. En diem avaluació i ens serveix per examinar i millorar les pròpies actuacions o els coneixements adquirits. Això es fa amb normalitat en el món escolar però també en els àmbits del temps lliure, en el comerç i, en general, en les diferents activitats econòmiques. Avui el terme balanç s’utilitza més per parlar de pèrdues i guanys en el món del negoci.
No obstant això, el balanç és extensible a qualsevol altra activitat i el seu resultat ens ajuda a extreure conclusions per avançar i millorar la nostra vida personal, professional i social. En el meu cas em vull centrar en la missió que els cristians tenim encomanada -la de viure amb coherència i anunciar amb alegria la salvació de Jesucrist- i centrar-me també en les parròquies, els moviments apostòlics i la mateixa diòcesi. Deixarem, ara, de banda, les altres actuacions o dimensions de la persona, que són legítimes, necessàries i que completen el seu desenvolupament harmònic.
El balanç d’enguany és una mica estrany perquè està condicionat per la realitat de la pandèmia de la COVID-19 i les seves conseqüències sanitàries, laborals i socials. Tal vegada aquesta mateixa circumstància m’impulsa a mirar l’entorn i a procurar aconseguir uns efectes d’ajuda mútua i d’un compromís social explícit. Potser la meva pretensió és exagerada al voler ser un altaveu dels catòlics en aquests moments d’incertesa, sofriment i por. És cert que ara es respira un nou aire d’esperança i permet una anàlisi més assossegada de la situació.
Faig un esforç, doncs, i resumeixo el balanç en els tres àmbits en què es desenvolupa la vida cristiana: la Paraula, la Celebració i el Compartir, que es fan presents en totes les comunitats i s’hi ha de correspondre amb la implicació de cadascun de nosaltres.
Paraula. Aquest àmbit engloba tot el que es relaciona amb la paraula: parlem, escoltem, aprenem. Creiem que s’ha fet un gran esforç per mantenir en totes les parròquies la catequesi de nens, joves i adults. Durant uns mesos es va utilitzar la via telemàtica per a les trobades, però últimament s’ha tornat en gran part a la via presencial. S’ha après l’ús de les noves tecnologies i s’hi ha implicat més els pares, encara que hem trobat a faltar la proximitat entre uns i altres en la presentació del missatge de Crist.
Celebració. Durant uns quants mesos no s’han celebrat els sagraments amb l’assistència normalitzada dels fidels, però s’han obert alguns temples per a l’oració personal. Les restriccions sanitàries han assenyalat els aforaments corresponents per a l’interior de les esglésies. Els funerals van ser reduïts a la mínima expressió i les celebracions dels sagraments del matrimoni i de la confirmació es van ajornar; amb tot, l’atenció dels sacerdots als malalts i moribunds es va mantenir amb la deguda dignitat. En aquests moments es torna a la celebració presencial i, malgrat que es nota encara el temor al contacte, n’augmenta cada dia l’assistència dels fidels.
Compartir. No s’han tancat les atencions dels grups parroquials i diocesans als més necessitats. S’han complert les normes establertes, però s’ha intentat que ningú se sentís sol i sense ajuda. Esperem haver aconseguit plenament aquests objectius. I a més de la dedicació dels col·laboradors, que ha estat constant i continuada, hem creat un fons econòmic que complementa l’ajuda.
Per tot això, gràcies. Demanem a Déu que augmenti la nostra constància, fortalesa i esperança.
