Data: 17 d’octubre de 2021
El 2 de juliol vaig participar en el congrés organitzat a Còrdova amb motiu del 75 aniversari de la proclamació de sant Joan d’Àvila com a patró del clergat d’Espanya. Sant Joan d’Àvila és un sant que està encara per descobrir. És per això que aquest congrés va ser una oportunitat per acostar-nos amb entusiasme a la vida i a l’obra d’aquest apòstol, amic i acompanyant espiritual dels pobres.
Joan d’Àvila va néixer l’any 1500 a Almodóvar del Camp, Ciutat Real. La seva família era profundament cristiana. Va estudiar Dret a la Universitat de Salamanca i Teologia a la Universitat d’Alcalá. Va ser ordenat sacerdot el 1526. Explica el seu principal biògraf, Fra Luis de Granada, que un dia, després de la celebració de la seva primera missa, Joan d’Àvila va convidar dotze pobres als quals va rentar els peus, va convidar a dinar i va repartir tots els seus béns. La cura i l’atenció als pobres va ser sempre l’objectiu de la seva vida i missió, un objectiu que també està molt present en el nostre pla pastoral, especialment en aquest darrer curs, en què l’eix principal han estat els pobres.
Sant Joan d’Àvila és, sobretot, un apòstol de la Sagrada Escriptura. Per a ell la Bíblia és «la casa de Déu». Animava a tothom a entrar-hi per conèixer Jesús, estimar-lo i seguir les seves petjades. Tant de bo que l’exemple d’aquest sant ens animi a alimentar-nos de la Paraula de Déu, a pregar amb ella i a posar-la en pràctica en la nostra vida.
Joan d’Àvila va ser un bon acompanyant espiritual que va ajudar moltes persones a avançar en la vida espiritual i a discernir el que Déu esperava d’elles. Diuen els seus biògrafs que les seves paraules eren com sagetes enceses que sortien d’un cor ardent que encenien també el cor dels altres. La seva manera d’acompanyar pot ajudar-nos a treballar el discerniment, que precisament és l’orientació del Pla Pastoral Diocesà que treballarem durant aquest curs, a partir de l’Advent.
Sant Joan d’Àvila va portar una vida austera i pobra. Se sentia seguidor de Jesucrist que vivia humilment i no tenia cap lloc on reposar el cap (Mt 8, 20). Va ser un sacerdot pobre, amic dels pobres. Va denunciar moltes vegades la desigualtat social que existia en la seva època. Sovint explicava que si dèiem Pare a Déu és perquè tots som germans. I no era de bons germans, deia el sant, que uns tinguessin tant i altres morissin de fam.
La celebració de l’Eucaristia era el moment més important del dia per a sant Joan d’Àvila. Dedicava molt temps a preparar les celebracions i a donar gràcies quan acabaven. I és que, per a ell, la vida transcorria d’Eucaristia en Eucaristia fins a la trobada definitiva amb el Pare. És per això que sovint deia: «El Senyor vaig rebre, a la seva taula m’assec, demà seré amb Ell». Aprenguem com ell, a fer de l’Eucaristia l’eix de la nostra vida.
Joan d’Àvila va morir l’any 1569. L’epitafi del seu sepulcre reflecteix clarament quina va ser la seva missió: Messor eram (vaig ser segador). Demanem al Senyor que enviï al nostre món més segadors que, com ell, patró del clergat espanyol, estiguin enamorats de Déu i siguin amics dels pobres.
