Data: 15 de setembre de 2024
El jubileu que ha convocat el papa Francesc per l’any 2025 és un moment de gràcia especial per a l’Església. A la convocatòria s’anuncia que l’Any Sant començarà el dia 24 de desembre de 2024, obrint la Porta Santa de la Basílica de sant Pere de Roma. El Papa continua afirmant que “estableixo, a més, que el diumenge 29 de desembre d’enguany a totes les catedrals i cocatedrals els bisbes diocesans celebrin l’Eucaristia com a obertura solemne de l’Any jubilar. Durant l’Any Sant, que a les Esglésies particulars finalitzarà el diumenge 28 de desembre de 2025, s’ha de procurar que el Poble de Déu pugui acollir, amb plena participació, tant l’anunci d’esperança de la gràcia de Déu com els signes que proven la seva eficàcia”.
El passat dia 9 de juny ja vaig escriure en aquest mateix espai sobre l’esdeveniment jubilar. Ho vaig fer per anunciar el document de convocatòria del Papa que va datar el 9 de maig. Segurament tornarem a parlar-ne en més ocasions. Sobretot, quan concretem els actes que la nostra diòcesi tingui previst realitzar. L’escrit d’avui té com a objecte comentar els signes d’esperança que conté aquest document papal. Són signes que ens apropen a les situacions complicades que el nostre món viu actualment i la visió esperançada que naix de la paraula de l’evangeli, amb la resposta i col·laboració de l’ésser humà, que es compromet des de la seva fe a participar en les dificultats i en els goigs dels seus semblants.
El primer signe d’esperança es concreta en la pau per a tot el nostre món. Després d’una breu consideració per l’enorme i tràgica quantitat de guerres en aquests moments, el Papa llença una pregunta commovedora: és somiar massa que les armes callin i deixin de provocar destrucció i mort? Deixem que el Jubileu ens recordi que “als qui treballen per la pau, Déu els reconeixerà com a fills seus” (Mt 5,9). L’exigència de la pau ens interpel·la a tots.
Mirar cap al futur amb esperança equival a tenir una visió de la vida plena d’entusiasme per compartir-la amb els demés. Hi ha una realitat clara i preocupant, la de la disminució de la natalitat. L’obertura a la vida amb una maternitat i paternitat responsables és el projecte que el Creador ha inscrit al cor i al cos d’homes i dones, una missió que el Senyor ha confiat als esposos i al seu amor ple. El desig dels joves per engendrar nous fills com a fruit de la fecunditat del seu amor és un signe i un motiu d’esperança.
En aquest Any Sant tots estem cridats a ser signes tangibles d’esperança per a tantes persones, germans nostres, que viuen en condicions de penúria. El Papa pensa en els presos i proposa als governants de tot el món que assumeixin i donin suport a iniciatives que retornin l’esperança a les persones privades de llibertat; que busquin itineraris de reinserció a la comunitat i compromís en l’observació de les lleis dels seus respectius països.
Que el Jubileu sigui una ocasió per estimular els joves ajudant-los a evitar els riscs de les drogues i la delinqüència i afavorint les seves ànsies de futur, de llibertat i de solidaritat amb totes les oportunitats que estem obligats a posar a les seves mans per no perdre l’esperança.
Acaba aquesta relació de signes amb tres grans paraules que reflecteixen preocupants realitats que commouen molt al papa Francesc: els migrants, els ancians i els pobres. Donem a tots ells motius perquè, amb tracte afectuós i reconeixent les enormes dificultats que afronten durant grans etapes de les seves vides, recuperin l’esperança.
Invito a un compromís explícit a totes les comunitats cristianes en aquest Any Jubilar.
