Data: 16 de març de 2025

D’aquí a pocs dies celebrarem la solemnitat de sant Josep, espòs de la benaurada Verge Maria. Avui voldria compartir amb vosaltres una tradició antiga i original. Alguns autors cristians han volgut trobar en cadascuna de les lletres que formen el nom de Josep la inicial d’alguna paraula que el defineixi. Inspirant-me en aquesta tradició, us faig arribar algunes reflexions sobre aquest entranyable sant. 

La primera lletra del seu nom coincideix amb la inicial de la paraula «justícia», una de les quatre virtuts cardinals. L’evangelista Mateu ens diu que Josep era un home just (cf. Mt 1,19). Quan va rebre la notícia que Maria esperava un fill abans de viure amb ell, per evitar difamar-la, va decidir repudiar-la en privat. El papa Francesc ens recorda que l’home just és recte, senzill i franc, no porta cap màscara, es presenta tal com és, diu la veritat. No es preocupa només del seu benestar individual, sinó també del bé de tota la societat (cf. Audiència, 3/04/24). 

Amb la segona lletra del nom de Josep s’escriu la paraula «obediència». El nostre estimat sant va ser un home obedient a Déu. Sabia que la seva vida estava a les mans del Pare i sabia que Déu sempre vol el millor per a nosaltres. Per això, Josep no va dubtar a fugir cap a Egipte amb la seva família quan un àngel el va advertir que Herodes volia assassinar Jesús (cf. Mt 2,13). Josep ens ensenya a confiar en Déu enmig de les tempestes de la nostra vida, a deixar que sigui Ell qui porti el timó de la nostra barca. 

La lletra «s» és la inicial de «silenci». I és que Josep va ser un home silenciós. Els evangelis no recullen cap paraula pronunciada per ell, només el testimoni de la seva vida. Aquest fet ens recorda que és possible que la nostra existència sigui l’únic Evangeli que els nostres germans puguin llegir. Demanem al Senyor que ens ensenyi a evangelitzar els altres amb el testimoni d’una vida discreta, il·luminada per la llum de Crist. 

Amb la lletra «e» podem escriure la paraula «experiència». Josep va transmetre a Jesús tot el que sabia. Li va ensenyar un ofici amb el qual guanyar-se la vida honradament. Juntament amb Maria, el va educar perquè fos una persona espiritual, que reconegués la veu de Déu en les petites coses. Li va ensenyar a passar per la vida fent el bé, a ajudar els altres amb alegria, especialment els més vulnerables. Tant de bo que nosaltres també siguem capaços de transmetre als nostres semblants el millor de nosaltres mateixos. 

Finalment, el nom de «Josep» acaba amb la lletra «p» de «pare». I és que Josep, abans de res, és un bon pare que ajuda el seu fill a créixer humà i espiritualment, fent-lo capaç d’estimar i ser estimat. Durant aquests dies en què celebrarem el dia del Seminari, demanem a sant Josep que intercedeixi perquè Déu ens enviï sacerdots sants, servidors de la Paraula que alimentin els seus germans amb els sagraments i siguin pares espirituals de tots, especialment dels més necessitats. 

Benvolguts germans i germanes, sant Josep ens ensenya que el secret de la veritable alegria es troba a lliurar, amb amor, la nostra vida a Déu i als altres.