Data: 6 de setembre de 2020
Benvolguts i benvolgudes,
«L’alegria de l’Evangeli omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús. Els qui es deixen salvar per ell són alliberats del pecat, de la tristesa, del buit interior, de l’aïllament. Amb Jesucrist sempre neix i reneix l’alegria.» Així comença el papa Francesc la seva exhortació Evangelii gaudium. Per tal de poder-ho viure, cal que els cristians redescobrim què se’ns ofereix, què creiem, què celebrem, què vivim, què oferim i què se’ns demana. D’aquí la necessitat constant de començar de nou, de formació, de reflexió, de pregària, de comprensió. Aquesta vivència i aquesta formació han de portar al testimoni: quan els cristians som capaços de presentar-nos davant el món amb l’única arma de l’Evangeli de Jesús a les mans, aleshores esdevenim creïbles. L’Evangeli és el nostre tresor i alegria. L’Evangeli parla per ell mateix, no necessita afegitons, i tan sols el poden distorsionar les nostres mancances o el nostre poc coratge. Perquè l’Evangeli salva el món del pecat, de la buidor, del buit existencial, del desajust interior, de la tristesa de sentir-se nàufrag.
Amb ànim renovat comencem un nou curs. No sabem exactament com l’haurem de portar a terme, sobretot davant la incertesa i la greu crisi portada per la pandèmia. En el marc de la nostra Església que peregrina a Tarragona, després de reorganitzar les delegacions diocesanes i els secretariats amb els nous nomenaments, convindrà com més aviat millor renovar el Consell Presbiteral i crear el Consell Pastoral Diocesà. Ens caldrà reflexionar sobre les relacions d’ambdós consells, a fi que cada un pugui complir la seva missió eficaçment i sense minimitzar la importància de l’altre. Serà un treball que haurem de fer amb obertura, amb amor a l’Església i, jo diria, amb la il·lusió del qui instaura una nova etapa de l’Església diocesana. No oblidem que el fet de treballar junts ja és evangelitzador. Estem donant més protagonisme als laics i laiques. De les dotze delegacions diocesanes, la meitat seran portades per ells, una per una religiosa i la resta per mossens. Hauríem volgut encara més protagonisme dels laics en alguna altra delegació, però no ha estat possible. Convé prioritzar la tasca dels mossens com a acompanyants espirituals i consiliaris. En aquest marc, haurem de treballar també les actituds espirituals que vam assenyalar en la nostra Exhortació pastoral de la passada Quaresma, a la llum del Concili Provincial Tarraconense. Aleshores, seran els consells esmentats, juntament amb la coordinació dels consells arxiprestals, els qui ens hauran d’anar dient quines són les prioritats que necessita la nostra Església.
En l’inici del nou curs, també vull fer una crida a la formació. Sobretot a través del nostre Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós, que ben aviat complirà vint-i-cinc anys i que volem potenciar adequadament. Us podeu inscriure a una matèria, a més d’una o a totes. Podeu inscriure-us per al títol o, simplement, com a oients. L’Institut també es prepara per a la contingència de la COVID-19. En aquest sentit, estarà preparat per si s’haguessin de fer les classes telemàticament. Se’ns ofereix una seriosa proposta de formació. Demano que us interesseu per aquests cursos i que us plantegeu seriosament la vostra participació en ells. Com deia en l’Exhortació pastoral esmentada, «que l’Esperit rejoveneixi la nostra Església de Tarragona, per mitjà d’un laïcat actiu i compromès, ben format teològicament».
