Data: 4 de setembre de 2022
Amb l’inici del mes de setembre reprenem a poc a poc el ritme normal de la nostra vida. Aquells que hem pogut gaudir d’uns dies de vacances hem tornat al nostre lloc de treball; d’aquí a uns dies els xiquets i joves començaran el nou curs escolar; en les parròquies s’organitzarà la catequesi i es programaran les diferents activitats pastorals. En la diòcesi hem planificat l’agenda d’activitats que realitzarem al llarg del curs i que està disponible per a tots en les vostres parròquies. Esperem que la situació de pandèmia que estem vivint ens permeta poder realitzar-les amb tota normalitat. Us convido als qui esteu implicats en alguna activitat en les vostres parròquies (catequesis, càritas, grups de formació, pastoral familiar, grups juvenils…) a participar en elles. Les trobades entre els qui sentim com a pròpia la missió d’anunciar l’Evangeli ens ajuden a viure el nostre compromís amb més il·lusió.
El curs passat va estar marcat per la fase diocesana del sínode universal convocat pel papa Francesc. En la Vigília de la solemnitat de Pentecosta vam celebrar l’assemblea diocesana de clausura amb una trobada en la qual es va exposar la síntesi de les aportacions dels grups que havien reflexionat al llarg del curs passat; vam celebrar una solemne Vigília d’oració en la catedral i compartirem una celebració festiva. Aquell esdeveniment que ens va infondre esperança a tots els qui participarem en ell no hauria de ser un moment bonic que simplement queda en el record. L’Esperit Sant és qui guia l’Església. El procés sinodal no és per a que nosaltres fem els nostres propis projectes, sinó per a que ens posem a l’escolta de l’Esperit i ens deixem guiar per Ell. Al començament del nou curs és bo que ens preguntem què ens diu en aquest moment de la vida de l’Església.
El signe d’una Església conduïda per l’Esperit és la santedat. Els qui ens sentim cridats a participar en la missió eclesial no podem oblidar que el primer compromís és respondre a la vocació a la santedat a la qual estem cridats tots els batejats. Un compromís a l’Església que no estiga acompanyat per aquesta inquietud no pot ser evangelitzador, perquè no respon a la veritat d’una vida cristiana.
Vivim en uns moments en els quals moltes vegades sentim més el pes de les dificultats per a l’evangelització que els fruits de l’esforç i del treball. Us convido a demanar a l’Esperit que faça de nosaltres una Església esperançada. Les adversitats poden impedir-nos veure les realitats d’autèntica vida cristiana que hi ha entre nosaltres. Els ulls de la fe ens porten a veure els fruits que l’Evangeli produeix entre nosaltres. No ens deixem envair pel desànim.
L’Esperit Sant és el creador de la comunió a l’Església i el fonament de la seua unitat. Com en qualsevol família, entre nosaltres pot haver-hi diferències. No obstant això, quan l’amor és autèntic, aquestes no es converteixen en divisions i ens enriqueixen a tots. Que el curs que ara comencem ens ajude a créixer en la comunió entre nosaltres.
