Data: 27 de febrer de 2022
Dimecres que ve, amb el ritu alhora senzill i solemne de la imposició de la cendra, iniciarem el temps de Quaresma. Per a molts batejats aquest fet ja no significa gran cosa, perquè les tradicions religioses que estan en l’origen de moltes de les costums que configuraven culturalment la vida de la nostra societat, avui han perdut pes i significat. Alguns conserven les pràctiques religioses establides per l’Església i els exercicis de pietat característics d’aquest temps litúrgic, com el dejuni, l’abstinència, la realització d’algunes privacions voluntàries o el viacrucis. No oblidem que totes elles no són una fi en si mateixes, sinó una ajuda perquè recorreguem el camí espiritual de penitència i conversió que ens permeta arribar a la celebració de la Pasqua amb un cor renovat. Per ajudar-vos a viure la Quaresma amb intensitat, us recordo algunes preguntes sobre les nostres actituds fonamentals, que ens poden ajudar a reflexionar sobre la nostra vida.
És fàcil caure en la temptació de pensar que la felicitat ens la donen les coses que tenim. Això ens pot portar a que en la nostra vida prevalguen l’avidesa, el desig de tindre, d’acumular i de consumir. No som conscients que aquest no és el camí per a la vertadera alegria perquè, quan ja tenim el que volíem ens sentim insatisfets i brollen nous desitjos en el nostre cor. L’ambició, més que felicitat, genera a la llarga una gran insatisfacció. La Quaresma ens convida a la conversió, a canviar de mentalitat, perquè descobrim que l’autèntica bellesa de la nostra vida no està tant en l’acumular com en sembrar el bé i compartir: ¿Vivim obsessionats per acumular o per sembrar el bé al nostre voltant?
Generalment les persones tenim bons desitjos, però som inconstants i ens cansem amb molta facilitat quan veiem que les nostres accions no produeixen els resultats que voldríem. Mentre que Jesús ens exhorta a que preguem «sempre sense desanimar-se» (Lc 18,1), amb molta facilitat abandonem l’oració perquè pensem que ens bastem a nosaltres mateixos. Els cristians tenim les mateixes dificultats en la nostra vida que els altres éssers humans, l’oració no ens eximeix d’elles, però ens permet travessar-les units a Crist i, d’aquesta manera, viure-les amb esperança: ¿Perdem l’esperança en Déu i deixem de pregar?
Tots volem ser cada dia millors però sabem que és difícil, que quan ja havíem superat una temptació, amb molta facilitat tornem a caure en ella perquè som febles. Necessitem demanar perdó a Déu constantment i, malgrat això, sovint ens cansem i desanimem. Fàcilment oblidem que Déu no es cansa mai de perdonar. Som nosaltres qui ens cansem de demanar-li perdó: ¿Ens cansem de demanar perdó a Déu i de suplicar-li que la seua gràcia ens ajude a ser millors?
Tots desitgem un món més just, però ens costa comprometre’ns a treballar per a que esdevingui realitat i, sobretot, ens resulta difícil compartir els nostres béns, fer-nos proïsmes dels necessitats, visitar als que estan sols, dirigir una paraula de consol a qui la necessita: ¿Ens acostem als qui ens necessiten?
Si ens cansem de pregar, de lluitar per a ser millors, de demanar perdó a Déu o d’estimar els altres, i en aquesta Quaresma practiquem el dejuni, l’oració i l’almoina amb autenticitat, aquest serà un temps de gràcia i de creixement espiritual.
