Data: 22 de desembre de 2024
No és un conte, no. No és una història per entretenir els infants, Nadal és una realitat. Estem tan acostumats a sentir i dir que Déu s’ha fet home que hem perdut la capacitat d’admiració davant el més gran misteri, l’Encarnació d’un Déu que no ha volgut passar de llarg de la humanitat creada per ell, encara que li hagi girat l’esquena amb l’egoisme i el pecat. No ho mereixíem, certament, però Déu, el nostre creador, s’ha compadit de la nostra misèria i confusió i ha volgut venir ell mateix a buscar la humanitat que s’havia extraviat. I ho ha fet de la manera més sorprenent: ha escollit el camí de fer-se un home veritable sense deixar de ser Déu veritable i barrejar-se amb la nostra humanitat.
Però aquesta és la realitat, això és el que celebrem en aquesta festa de Nadal, revivim el seu naixement de la Verge Maria i que és començament de la salvació de la humanitat. I ho ha fet entregant la seva vida pels seus germans, fins a donar-la a la creu i reprendre-la en la Resurrecció. Si ens haguessin dit que això era un conte ho hauríem potser escoltat amb encís, però és una història real i no ens ho acabem de creure del tot: «Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit» (Jn 1, 11).
Imaginem que arribés a la terra un ésser d’una altra planeta i, en veure les imatges que tenim del nen Jesús, de Maria i Josep, i després veure el crucifix que tenim a les esglésies i a les nostres cases, si hagués preguntat què significava tot això i li haguessin contestat que és Déu que ha vingut a la terra, però que els homes l’hem mort clavant-lo a una creu, penso que fugiria corrents d’aquesta terra pensant que estem tots bojos. Però no és un conte, no és una projecció de la imaginació d’un il·luminat, no, és la realitat. Déu mateix ha nascut a Betlem i continua venint i vol néixer en els nostres cors, en els cors de tots els homes i dones de la terra.
La seva Encarnació ens revela l’amor infinit, incomprensible per a nosaltres, del Déu infinit: «Deu ha estimat tant el món que li ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna» (Jn. 3, 16).
Aquest és el fonament de l’amor que nens hem de tenir els uns als altres. Perquè si nosaltres som estimats així pel Senyor, com no ens haurem d’estimar els uns als altres? I especialment als germans que més ho necessiten? Déu ha vingut a compartir la seva vida i nosaltres hem de compartir la nostra amb els germans. Nadal és temps de rebre amor i de donar amor, és temps de compartir. Per això la col·lecta que es fa aquest diumenge a totes les parròquies i esglésies va destinada a Càritas, és a dir, va destinada als pobres perquè volem compartir la nostra vida amb ells.
Us desitjo que la llum d’aquest Nadal, que és la llum del Senyor, ompli del tot els vostres cors i que puguem compartir-la, puguem compartir la nostra vida amb els altres a través de Càritas Diocesana.
