Data: 7 de juliol de 2024
Amics i amigues, estimats diocesans, el proper dissabte, 13 de juliol, farà un any que el papa Francesc em va nomenar bisbe d’aquesta diòcesi de Tortosa. Des que vaig iniciar la meva nova missió episcopal entre vosaltres, a partir del 9 de setembre de l’any passat, he anat comunicant-me amb vosaltres setmanalment compartint aquests escrits publicats al Full Diocesà i que també són emesos per les ones de diverses cadenes de ràdio. En aquestes emissions radiofòniques es presenten aquests escrits dient que són «paraules de vida, una xerrada d’amic del bisbe de Tortosa».
Us confesso que molt sovint, pensant en vosaltres, estimats amics i amigues lectors, m’he preguntat: què us puc dir jo, el vostre bisbe? Quines «paraules de vida» puc compartir amb vosaltres setmana rere setmana? Doncs bé, tot el que us voldria dir i compartir, de cor a cor, en aquests escrits setmanals, diversos i variats, es concentra en una sola paraula que és: Jesucrist.
Fa anys, quan era un jove seminarista, em va fer molt de bé llegir un llibre en tres volums titulat Vida i misteri de Jesús de Natzaret. El seu autor era José Luis Martín Descalzo, capellà, escriptor i gran periodista. Aquesta obra li va suposar molta feina, perquè la figura de Jesucrist continua interessant al món, i la bibliografia sobre ell és tan immensa com un mar oceà. Cal molt de coratge per iniciar la ruta en aquest mar tan immens! El primer volum duia per títol Els inicis, el segon El missatge, i el tercer La creu i la glòria. Cito literalment les paraules amb les que Martín Descalzo acabava el darrer capítol del segon volum: «Al final t’adones que no feien falta tantes paraules. Que n’hi havia prou amb una de sola: Jesús. Que el seu missatge era Ell. Que el seu Regne és Ell. Que en realitat, n’hi havia prou amb seure als seus peus, a l’ombra del seu cor, per escollir, sense més ni més, la millor part».
Tots hem de tornar sempre a Jesucrist, ja que, en tant que cristians, som contemporanis de Jesús. La seva presència en el món mai no es convertirà en un mer fet del passat. Perquè —com va intuir Sören Kierkegaard, pensador danès que lluitava fervorosament per un cristianisme autèntic— «mentre existeixi un creient, aquest, en tant que creient, serà contemporani de Jesús».
Amics i amigues, Jesucrist és el millor que ens ha passat en la vida! Tornem i retornem sempre a Ell! Crist viu. El Ressuscitat ens fa ser contemporanis seus. Tant de bo que aquests escrits setmanals ens ajudin a seure als seus peus, a l’ombra del seu cor. Certament, enmig de paraules i paraules, n’hi ha prou amb una de sola: Jesucrist.
