Data: 4 de juliol de 2021
El passat set de novembre vaig tenir el goig de presidir la beatificació d’un jove de la nostra diòcesi: Joan Roig i Diggle. Avui voldria també recordar Carlo Acutis, un noi que, com Joan Roig, estava enamorat de Crist i de l’Eucaristia. Aquest jove italià va ser beatificat a Assís el passat deu d’octubre.
Carlo va néixer a Milà el 1991 i va morir el dotze d’octubre de 2006, a l’edat de quinze anys, com a conseqüència d’una leucèmia que va acabar amb la seva vida en pocs dies. Comenten els que el van conèixer que la seva vida va ser un regal per a tothom. Era un noi alegre, optimista, que sempre somreia. En paraules d’un dels seus professors era «un tros de cel per als seus companys de classe».
El nostre jove beat va ser un noi senzill i simpàtic que estimava la natura i sentia un gran afecte pels animals. Com molts joves de la seva edat se sentia atret pels mitjans actuals de comunicació social. Feia servir les xarxes socials per transmetre valors, bellesa i per sembrar la llavor de l’Evangeli.
Des de ben menut, Carlo va sentir la necessitat de conrear l’amistat amb Crist. Explica la seva mare que, amb tot just tres anys, el seu fill li demanava sovint que el portés a l’Església per saludar Jesús. Veia el Mestre com algú proper, com un amic amb el qual podia compartir penes i alegries. Ens ho diu bellament la Primera Carta de Pere: «Descarregueu en ell totes les vostres preocupacions, ja que ell mateix té cura de vosaltres» (1Pe 5,7).
També sentia una gran devoció per la Mare de Déu. Sempre deia que era l’única dona de la seva vida. Resava el rosari cada dia. Durant la seva curta vida, Carlo es va consagrar diverses vegades a Maria per renovar el seu amor per ella.
Carlo donava molta importància a la pregària. Pregava cada dia. Sovint, li agradava estar a soles amb el Senyor sense dir res. Se sentia com l’apòstol Joan en l’últim sopar, quan va recolzar el cap sobre el pit de Jesús. El nostre jove creia de tot cor que podia descansar en el Senyor, abandonar-se i posar tota la seva esperança en Ell.
L’Eucaristia era la font que mantenia viva la seva relació amb Jesús. Tal com ell deia era la seva «autopista cap al cel, el més increïble que hi ha al món». Gràcies a l’Eucaristia, Carlo va tenir una vida lluminosa i lliurada als altres. Va ser bon pa que va donar vida a tots els que el van tractar.
Benvolguts germans i germanes, voldria concloure aquest escrit recordant una de les frases més conegudes de Carlo: «encara que tots neixen com originals, molts moren com fotocòpies». Déu vol que tinguem una fe activa que ens condueixi a una vida autèntica. Ell ha sembrat en cadascun de nosaltres capacitats personals i úniques. No siguem fotocòpies. Deixem que es manifestin en nosaltres els talents que Déu ens ha donat per apropar-nos i apropar els altres a Crist.
Expliquen els que van assistir al funeral de Carlo que l’església estava plena de gent. Molts d’ells eren persones sense llar que el nostre jove saludava cada dia. Tant de bo que el testimoni de Carlo ens ajudi a veure el rostre de Crist en qualsevol ésser humà, però especialment en els més pobres. Visquem doncs amb intensitat els objectius de la fraternitat, la joventut i l’atenció als pobres del nostre Pla Pastoral Diocesà. Que Maria ens animi a trobar la veritable felicitat en el servei generós a Déu i als germans.
