Data: 5 d’abril de 2020
Amb el Diumenge de Rams iniciem la celebració de la Setmana Santa. Les circumstàncies excepcionals en les quals ens trobem obligaran enguany a viure aquests dies reclosos a les nostres cases d’una forma completament extraordinària. Si acollim aquesta situació des de la confiança que ens dóna la fe i contemplem amb ulls d’amor a eixe Crist, que va voler semblar-se en tot a nosaltres i es va fer solidari amb el sofriment de la humanitat, aquesta Setmana Santa pot convertir-se en una ocasió per acostar-nos més a Ell i créixer en la seua amistat.
Durant aquesta setmana es fan realitat de manera especial les paraules profètiques de Crist abans de la seua passió: “quan jo siga elevat sobre la terra, atrauré a tots cap a mi” (Jn 12, 32). Dirigir una mirada d’amor a Crist Crucificat i acostar-se a Ell amb un cor net enmig del sofriment i la foscor que estem vivint, no ens dóna una explicació racional a la pregunta del per què del que està ocorrent, però ens pot ajudar a trobar en la seua Creu i Resurrecció una força que sosté la nostra esperança.
En la Creu se’ns revela el rostre d’un Déu que en el seu Fill Jesucrist s’ha fet solidari de tota la humanitat: Jesús, renunciant a la seua forma de Déu, es va fer un de nosaltres; va compartir la nostra vida, els nostres cansaments, esperances, sofriments i fins i tot la experiència de la mort. És més, en encarnar-se va voler fer-se el nostre esclau i ocupar l’últim lloc entre els seus germans els homes: no va venir a ser servit, “sinó a servir i lliurar la seua vida en rescat per molts” (Mc 10, 45). Ell, que havia passat pel món fent el bé, va voler experimentar en ell mateix el sofriment d’aquells que són perseguits, condemnats, torturats i assassinats injustament. Ha carregat sobre els seus muscles tot el mal i totes les injustícies que els éssers humans podem cometre.
En la Creu se’ns revela el misteri d’un Déu que, malgrat això, continua estimant i salvant. Jesús tot ho va fer bé i només va fer el bé. La humanitat únicament ha rebut béns d’Ell i, en canvi, li ho hem pagat amb la mort. No obstant això, des de l’arbre de la Creu continua vessant la seua gràcia: no es torna enrere i porta a plenitud la seua missió de complir la voluntat de Déu; suplica el perdó per als seus perseguidors; s’abandona confiadament a les mans del Pare; li demana a la seua Mare que cuidi la fe dels cristians representats en el deixeble estimat; promet l’entrada al paradís a un dels lladres que han sigut crucificats amb Ell. Als qui el perseguien els va respondre amb una benedicció. El misteri de la Creu és l’esperança d’un món nou.
Estem vivint unes circumstàncies que han transformat inesperadament la nostra vida. La nostra generació mai ens hauríem imaginat passar per una situació com aquesta. No sabem quan ni com acabarà açò, però tots tenim la percepció que hi haurà canvis en la nostra manera de viure. Els creients tenim la certesa que res del que puga ocórrer “podrà separar-nos de l’amor de Déu manifestat en Crist Jesús, el nostre Senyor” (Rm 8, 39).
Amb la meua benedicció i afecte.
