Data: 8 de desembre de 2024
A més de celebrar aquest segon diumenge d’Advent, els cristians tenim un record especial cap a la Mare de Déu el dia 8 de desembre perquè és la solemnitat de la Immaculada Concepció, una festa molt significativa per a l’Església i molt celebrada per l’anomenada religiositat popular. Ens alegra i commou contemplar el Papa ofrenar un ram de flors als peus de la imatge de la Mare de Déu a la plaça d’Espanya, a Roma, i saber que una gran quantitat d’institucions que la tenen com a Patrona la celebren amb múltiples manifestacions religioses i culturals que ofereixen a la resta de la societat. Ens en congratulem i demanem que augmenti cada dia més la devoció i la proximitat de les comunitats cristianes a la Mare de Jesús que, com tots sabeu, té un lloc preferent en la història de la salvació en la qual es fan visibles les relacions de Déu amb tota la humanitat. Patriarques i profetes, reis i jutges en l’Antic Testament, i apòstols, màrtirs i sants amb carismes diversos en el Nou Testament i en la història de l’Església són autèntics testimonis de la presència de Déu en la vida dels éssers humans. El punt culminant d’aquest procés històric és la vida de Jesucrist, manifestació definitiva de Déu en el nostre món. I la mare, Maria, conserva un lloc privilegiat com a portadora del seu Fill.
Us demano que reconegueu aquesta situació rellevant de Maria i la tingueu sempre com a intercessora de totes les gràcies que ens arriben del Pare Déu i del seu Fill Jesús. Sabem que per als catòlics és fàcil i còmode parlar-ne, com ho testifica l’enorme quantitat de poetes i escriptors, músics i pintors que ho han fet al llarg dels segles, i també la nostra pròpia experiència personal d’invocació i petició al llarg de la nostra existència. Al mateix temps observem una certa molèstia si les nostres paraules sonen com a repetides o, encara pitjor, com a banalitats. M’agradaria guardar un cert equilibri en aquest breu escrit commemoratiu situant-lo en aquest moment històric de la vida de l’Església en la qual s’acumulen els esdeveniments i en tots ells hi ha una clara referència a la Mare de Déu.
El mes de maig passat el Papa va publicar la Butlla de convocatòria del Jubileu de l’any 2025. Afirma en el número 24: “L’esperança troba en la Mare de Déu el seu testimoniatge més alt. En ella veiem que l’esperança no és un fútil optimisme sinó un do de gràcia en el realisme de la vida”. No endebades l’Any Jubilar recorda que tots som pelegrins de l’esperança, i per això cita Maria com a Mare de l’esperança, com Estrella de la Mar -a la qual dirigien la seva mirada els mariners- i fa referència als grans santuaris marians que hi ha en el món catòlic.
Durant el mes d’octubre es va desenvolupar l’Assemblea General Ordinària del Sínode. Aquest esdeveniment ha ocupat molts mesos de treball, oracions, diàlegs i propostes per part dels participants directes i de totes les comunitats catòliques. En el document conclusiu podem llegir: “Incorporats a aquest Poble per la fe i el Baptisme, som sostinguts per la Mare de Déu, ‘signe d’esperança segura i de consol’ (núm. 17)”.
També l’octubre passat el Papa va publicar una carta encíclica titulada “Dilexit nos” (“Ens va estimar”). El contingut central d’aquest escrit és l’amor de Déu a la humanitat tenint com a referent el Cor de Jesús. En el número 176 al·ludeix a la Mare: “La devoció al Cor de Maria no pretén afeblir l’única adoració deguda al Cor de Crist, sinó estimular-la”.
Que el Senyor vulgui que les nostres comunitats tinguin sempre present la claredat i la puresa de la Mare de Déu que ens estima i intercedeix per tothom.
