Estimats germans i germanes, bon dia!
En aquests darrers dies he fet un breu viatge apostòlic als Emirats Àrabs Units. Un viatge breu però molt important que, relacionant-lo amb la reunió de 2017 a Al-Azhar, a Egipte, ha escrit una nova pàgina en la història del diàleg entre el Cristianisme i l’Islam i en els esforços per a promoure la pau en el món sobre la base de la fraternitat humana.
Per primera vegada un Papa ha anat a la península aràbiga. I la Providència ha volgut que fos un Papa que es diu Francesc, 800 anys després de la visita de sant Francesc d’Assís al sultà al-Malik al-Kamil. Sovint he pensat durant aquest viatge en sant Francesc: m’ha ajudat a mantenir en el cor l’Evangeli, l’amor de Jesucrist, vivint els diferents moments de la visita; l’Evangeli de Crist era present en el meu cor, la pregària al Pare per tots els seus fills, especialment pels més pobres, per les víctimes de les injustícies, de les guerres, de la misèria…; la pregària perquè el diàleg entre el Cristianisme i l’Islam sigui un factor decisiu per a la pau en el món actual.
Dono les gràcies sincerament al Príncep de la Corona, al President, al Vicepresident i a totes les autoritats dels Emirats Àrabs Units, que m’han acollit amb molta cortesia. Aquest país ha crescut molt en les últimes dècades: s’ha convertit en una cruïlla entre Orient i Occident, un «oasi» multiètnic i multireligiós, i per tant un lloc adequat per a promoure la cultura de l’encontre. Expresso un agraïment profund al bisbe Paul Hinder, vicari apostòlic de l’Aràbia del Sud, que ha preparat i organitzat l’esdeveniment per a la comunitat catòlica, i el meu «gràcies» s’estén amb afecte als sacerdots, als religiosos i als laics que animen la presència cristiana en aquella terra.
He tingut l’oportunitat de saludar el primer sacerdot —de noranta anys — que va anar a fundar moltes comunitats. Assegut en una cadira de rodes, cec, però amb un somriure que no es treu dels llavis, el somriure d’haver servit el Senyor i d’haver fet tant de bé. He saludat també un altre sacerdot de noranta anys d’edat —però aquest camina i continua treballant, bravo!— i molts sacerdots que estan al servei de les comunitats cristianes de ritu llatí, de ritu siromalabarès, siromalankarès, de ritu maronita que venen del Líban, de l’Índia, de les Filipines i d’altres països.
A més dels discursos, a Abu Dhabi s’ha fet un pas més: el gran imam d’Al-Azhar i jo hem signat el Document sobre la fraternitat humana, en el qual hem afirmat junts la vocació comuna de tots els homes i dones de ser germans pel fet de ser fills i filles de Déu, condemnem tota forma de violència, especialment la que té motivacions religioses, i ens comprometem a difondre en el món els valors autèntics i la pau. Aquest document s’estudiarà a les escoles i a les universitats de diversos països. Us recomano que el llegiu, que el comprengueu, perquè dona molta empenta per a progressar en el diàleg sobre la fraternitat humana.
En una època com la nostra, en què la temptació de veure un xoc entre la civilització cristiana i la islàmica és forta, i també de considerar les religions com a font de conflicte, hem volgut fer un signe més clar i decisiu, que en comptes d’això és possible trobar-se, és possible respectar-se i dialogar, i que, malgrat la diversitat de cultures i de tradicions, el món cristià i l’islàmic aprecien i protegeixen valors comuns: la vida, la família, el sentit religiós, el respecte als ancians, l’educació dels joves, i d’altres.
Als Emirats Àrabs Units hi viuen més d’un milió de cristians: treballadors de diferents països asiàtics. Ahir al matí em vaig trobar amb una representació de la comunitat catòlica a la Catedral de Sant Josep a Abu Dhabi —un temple molt senzill— i després, després d’aquesta reunió, vaig celebrar per tots. N’eren tants! Diuen que entre els que hi havia dintre l’estadi, que té capacitat per a quaranta mil persones, i els que eren davant les grans pantalles fora de l’estadi, érem cent cinquanta mil! He celebrat l’eucaristia a l’estadi de la ciutat, anunciant l’Evangeli de les Benaurances. A la missa, concelebrada amb els Patriarques, els Arquebisbes Majors i els Bisbes presents, hem pregat de manera particular per la pau i la justícia, amb una especial intenció per l’Orient Mitjà i el Iemen.
Estimats germans i germanes, aquest viatge forma part de les «sorpreses» de Déu. Per tant lloem-lo a ell i a la seva providència, i preguem perquè les llavors sembrades donin fruit d’acord amb la seva santa voluntat.
Traducció inicial de Josep Torrent Sauvage per a www.catalunyareligio.cat, revisada
